----------------------

Turov: Una mala praxi urbanística o una mala gestió econòmica?

El cas Turov és l’herència d’una mala praxi política i tècnica que es va desenvolupar durant anys a Alcanar. Ara bé, la situació econòmica actual no només és el resultat d’aquesta herència sinó també d’una mala gestió dels recursos econòmics municipals en els darrers anys.

La tardor del 2015 es feia pública la sentència del cas Turov per la qual l’ajuntament d’Alcanar havia d’indemnitzar la promotora dels apartaments amb 1.068.769,03 €. Durant la roda de premsa que va realitzar el govern municipal, amb Alfons Montserrat al capdavant, ja s’afirmava sobre el coneixement de diversos expedients de reclamació més oberts per part d’altres propietaris particulars dels apartaments. De fet, les mateixes paraules de Montserrat ja eren premonitòries: “No es tracta de cridar el mal temps però no és agosarat pensar que en un futur més o menys immediat puguem anar tenint un degoteig més ràpid o més lent de reclamacions”.

En aquests, gairebé, 7 anys, el govern municipal d’Alcanar no ha fet cap tipus de previsió econòmica per tal de fer front a l’actual situació financera. S’ha evitat “fer calaix” mitjançant el pressupostos, ja que en tot aquest període no s’ha fet cap dotació al fons de contingència que contempla el capítol V dels pressupostos municipals. És impossible no preguntar-se per què, si se sabia la situació judicial arran del cas Turov no és va moure cap dit per dotar aquest fons de contingència i evitar, així, arribar a la situació creditícia actual?

I no només el fons de contingència dels pressupostos municipals, dotat en 0 € ens els pressupostos del 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021, hauria estat una mesura adient per pal·liar l’actual crisi, sinó també la disposició de romanent. Una altra partida financera que es va volatilitzar, majoritàriament, per amortitzar més de mig milió de deute creditici. Un fet, que va servir a l’actual equip de govern per promoure la campanya “deute zero” durant el període electoral del 2019.

Per tant, malgrat que l’herència urbanística és una llosa important, cal remarcar, també, que la gestió econòmica municipal durant els darrers anys, ha estat nefasta.

Finalment, des d’aquestes línies també ens sembla sorprenent l’actitud de la resta d’oposició municipal que va beneir, sense més,la sol·licitud del préstec proposat pel govern municipal.

 -----------------------

Tot ens porta a pensar que finalment arribem al desenllaç del cas Turov. On els més perjudicats seran els veïns que se’ls enderrocaran les cases i unes arques municipals empobrides i condicionades per un grapat d’anys.

En aquest article no entraré a desgranar com s’ha desenvolupat tot plegat, perquè crec que a hores d’ara està més que debatut i parlat, però sí que voldria fer la reflexió sobre el perillós que és i les conseqüències que en poden derivar, com ha estat el cas, d’utilitzar la política municipal com un simple joguet per aconseguir objectius polítics sense calibrar la ressaca resultant.

Els permisos d’obra els elaboren tècnics municipals i amb els seus informes favorables o desfavorables els polítics decideixen aprovar-los o denegarlos en les juntes de govern. En el cas que ens ocupa es va realitzar i aprovar un permís d’obra en informes favorables i seguint els mateixos criteris que s’aplicaven des del 1997 quan es va redactar el nou POUM i on, per cert, encapçalava la regidoria d’urbanisme la formació municipal d’ERC. A partir d’aquest moment s’atorgaran totes les llicències urbanístiques seguint el mateix criteri fins al principi del 2004 on hi ha un canvi de tècnic municipal i es comença a parlar de la denúncia per la clau urbanística de ciutat jardí amb la denominació 17.a1. Fins al moment només s’havia parlat d’excessos d’alçada i volumetria d’algunes parts de l’edifici.

Una vegada arribats en aquest punt, després de repassar actes de junta de govern de l’època, actes de juntes de portaveus, de plenaris i entrevistarme en entesos en urbanisme arribo a la conclusió que no és just ni de rebut focalitzar la responsabilitat dels fets només a algunes formacions polítiques del moment i voler sortir impol·lut de qualsevol mena de responsabilitat com ho vol fer ERC i els seus entorns, ja que també són partícips de tot el procés a partir del final del 2003. Com deia al principi de l’article, és molt perillós jugar a política en qüestions tant series i que comporten unes greus conseqüències.Tothom, i quan dic tothom, faig referència a grups polítics, governs, tècnics... tenen part de responsabilitat. I el cas Turov, és el resultat de fer una cacera de bruixes política per tal desprestigiar al rival polític i treure’n un rèdit electoral.

Si més no, per què es dóna des de l’ajuntament un permís de final d’obra, una llicència de primera ocupació i una cèdula d’habitabilitat, requisit indispensable per escripturar una venda davant del notari? Per què una vegada paralitzades les obres, aquestes finalment s’acaben i es poden vendre els habitatges? Qui governava llavors? Quina defensa se’n fa? Per què en la defensa al judici, no es requereix al tècnic municipal que és qui interpretava la norma de forma favorable per a què pugui donar la seva versió?

Per tant, no és just que es vulgui focalitzar responsabilitats només sobre uns amb l’única intenció de buscar rèdit electoral.

En aquest fet, tot el municipi en sortim perdent i és pervers i malintencionat utilitzar-ho com a arma política quan hi ha hagut cançoneria i tebiesa per part d’uns i omissió de deures i obligacions per part dels altres. La deficient gestió, l’acabarem pagant tots!

Paco Reverter

Portaveu de Junts per Alcanar, les Cases i Alcanar Platja

Recentment, hem pogut viure una situació lamentable, de com no s’han de fer les coses i que en l’urbanisme no tot s’hi val.

La irrupció mediàtica del cas Turov, ens ha arribat en un temps difícil per al municipi, les diferents tempestes que portem a les nostres espatlles, la pandèmia, les inundacions del mes de setembre passat, un seguit d’esdeveniments que faran anar al poble un pas enrere.

Ara, aquest cas que ens acabarà d’hipotecar el futur durant alguns anys. Ja ho han explicat l’equip de govern en les diferents assemblees ciutadanes fetes aquests dies a Alcanar i a les Cases d’Alcanar.

Està clar que ha estat una situació derivada d’una altra mala gestió municipal que acaba pagant el poble, una situació que d’haver-se aturat quan tocava potser no s’hagués arribat.

Hem pogut llegir en algun mitjà de comunicació i escoltat en les assemblees ciutadanes que això de donar llicències d’obres irregulars era una pràctica habitual que es feia entre els anys 1997 i 2003, i sota els governs municipals d’ApAL, CiU, PP i Independents per les Cases, segons alguns mitjans, i com voldonar a entendre l’equip de govern.

Pareix que ERC vol eludir la seva part de responsabilitat en aquesta qüestió, espolsant les culpes a la resta de partits representants al municipi com a algun funcionari vinculat a l’urbanisme. Però el poble ha de saber la veritat i fer valer la seva transparència com sempre proclamen als quatre vens, natros els ho recordarem: Del 1995 al 1999, regidor d’urbanisme d’ERC, sent els tècnics d’urbanisme els mateixos que el 2003 quan va sortir el cas TUROV. També és sabuda alguna llicència donada en informes desfavorables des d’urbanisme.

Del 1999 al 2003, ERC forma part del govern de coalició d’ApAL, CiU, PP i Independents per les Cases, durant un any. Del 2003 al 2007, des del 21 de novembre de 2003, quatre mesos després de l’atorgament de la llicència de TUROV, forma part d’un pacte de govern amb el PSC-PSOE, com a tinent d’alcalde, i després com a alcalde. Des de llavors que ERC ha estat posseïdor de l’alcaldia, fins ara, en una majoria absoluta, quasi 20 anys ininterromputs governant aquest consistori pot donar per a molt.

Està clar que ara sí que tenen la responsabilitat de tancar esta ferida oberta durant tants d’anys, però també hagués pogut recaure en qualsevol altre partit. Estar al govern vol dir això, governar i assumir responsabilitats, sigui el partit que sigui.

-----------------------