Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Opinió grups municipal: febrer 2022

Opinió grups municipal: febrer 2022

 

 

Miquel Aubà i la lluita pel sector citrícola canareu
 
Al març farà tres anys que vam viatjar a Brussel•les i vam intervenir al Parlament Europeu per denunciar la situació de vulnerabilitat del sector dels cítrics canareu.
 
A la seu de la democràcia europea vam traslladar la nostra preocupació per la competència deslleial d’altres països d’ençà que es van aprovar els tractats de lliure comerç. A Brussel•les ens van acompanyar una representació de productors de cítrics canareus, els eurodiputats Josep Maria Terricabras i Jordi Solé i el senador Miquel Aubà, que ens ha deixat recentment.
 
Fa tres anys d’aquell viatge al nucli neuràlgic d’Europa i recordem amb orgull i molt d’agraïment la pressió constant i el treball ingent del senador Aubà per tal d’activar la clàusula de salvaguarda i endurir els controls fitosanitaris i de seguretat alimentària  dels països que exporten cítrics al continent  europeu. 
 
El company Miquel Aubà sempre ha estat un polític compromès amb el nostre municipi i la pagesia canareva. Un polític exemplar. La veu de l'Ebre i d’Alcanar al Senat. Un home de principis, d'accessibilitat absoluta, afable, comprensiu, proper i amic de tothom.  Se'n va un lluitador i un ferm defensor del territori. Però per sobre de tot, se'n va una gran persona. El nostre condol a la família i amics. Et trobarem a faltar, Miquel.
 
Però la nostra lluita per la defensa del sector citrícola català i per la dignitat de la pagesia canareva continua present i encara no ha acabat. De fet, ja hem tingut contacte amb la Unió de Llauradors valencians per a fer accions conjuntes des del món de la citricultura de l’arc mediterrani amb l’objectiu de fer reivindicacions més generals i fer que la nostra veu es puga sentir més fort.
 
 
 

----------------------

De l’arbre al plat

Des de la CUP defensem la pagesia, una pagesia arrelada al territori que la treballa i se l’estima. És ben cert, que a diferència d’altres territoris, aquí, qui més qui menys, disposa d’un trosset de terra i ara se veu contra les cordes. Volem que la pagesia puga viure en dignitat, formant part del teixit productiu canareu. No és res nou, la pagesia és qui sosté i ha sostingut l’economia local.

Som un municipi que a banda de sofrir la crisi social, sanitària i econòmica derivada de la COVID-19, també veu agreujada la seua situació per la crisi del cítric d’esta temporada d’hivern, sumada a la greu crisi estructural del sector dels darrers anys, res nou per desgràcia.

Els darrers anys la pagesia familiar ha caigut un 70% i el preu del quilo de taronja este any se paga a vora 10 cèntims/kg al pagès i el de mandarina a poc més de 20 cèntims/kg, uns preus que fan inviable que sigue rendible el seu treball i que ens deixa imatges desoladores on el pagès no pot col•locar el fruit al mercat i acaba literalment llençant el producte al terra. Això no ho podem permetre i hi hem de posar solució entre totes.

Hem de garantir que qui vulga treballar la terra ho puga fer amb garanties i preus justos. Canviar cap a una agricultura ecològica i de proximitat, respectuosa amb l’entorn i el medi ambient, on el petit pagès puge desenvolupar-se sense haver de dependre de les grans distribuïdores que rebenten el mercat. Evidentment, això garantint  unes condicions de vida i faena dignes per als temporers. S’han de fixar preus per als productes de la nostra pagesia i que acaben amb l’especulació dels intermediaris que escanyen les pageses i pagesos. S’ha de assegurar l’accés a la terra al jovent, per tal de garantir el relleu generacional d’una pagesia força envellida.

El canvi climàtic sacseja les economies agràries d'arreu del món i els nostres verals no en són una excepció. I en este sentit és quan es fa més necessari que mai una política proteccionista sobre el preu dels nostres cultius principals. Per això, des de la CUP defensem que mos cal:

●Diversificar la producció, suport a les subvencions, fomentar el sindicalisme agrari i assessorament laboral.

●Instaurar línies d’ajuts econòmics i tècnics vinculats a la producció ecològica.

●Instar a òrgans superiors la fixació de preus dignes per als productes de la pagesia.

●Promoure l'ús responsable del sòl basat amb una activitat agrària socialment, ambientalment i econòmicament justa.

●Crear un pla integral calendaritzat per arranjar i mantenir els camins rurals.

●Potenciar parades vinculades amb la producció de proximitat als mercat municipals i amb fires especialitzades.

●Crear un banc de terres.

Pensem que estes mesures aplicables a l’àmbit local poden ser el primer granet d’arena per millorar i enfortir el sector principal del nostre poble. Visca la terra, ara i sempre.

 
 

 -----------------------

 
Quan tot just celebrem el cinquè aniversari de l'arribada a Barcelona de la Marxa Pagesa, la qual inundava i col·lapsava els seus carrers amb centenars de tractors reivindicant la dignitat de la pagesia catalana i l'ofici de pagès com un sector estratègic, veiem com poca cosa ha canviat, i si ho ha fet ha estat per empitjorar.

Comencem l'article amb aquestes paraules davant el que sembla serà un altre mal any per a l'agricultura canareva, sobretot, pel que fa als cítrics de la segona campanya. Un any més, on des dels llocs de responsabilitat fugen d’estudi i miren cap a un altre costat, i si la cosa es fica molt magra, ja farem un parell d'accions de postureig i tirarem la pilota cap endavant.

L'agricultura canareva veu com baixa el nivell d'ingressos per hectàrea un any si i l'altre també. Però aquest any encara es posarà més entre dit aquesta viabilitat davant l'augment escandalós del preu dels adobs, productes fitosanitaris, llum i gasoil... i pareix no preocupar-li a ningú. En conseqüència, cada cop hi haurà menys famílies que hi podran viure d'ella, i es posarà i es posa encara més en relleu la falta de llocs de treball no agraris que pateix el municipi.

Hem d’aconseguir per Alcanar, un sector primari econòmicament viable, ecològicament sostenible i socialment rendible, tant en el camp de la citricultura com en la pesca.

En l'actualitat no hi ha prou alternatives a l'ocupació agrària. Alcanar ha passat de ser receptor de treballadors a ser exportador, o si no que li ho expliquen als joves que per la falta de possibilitats de tenir un lloc de treball fora del sector primari ha de marxar fora del poble. I la cosa encara s'accentua més per als joves en estudis superiors els quals són els que més es veuen obligats a marxar a treballar fora del municipi.

Aquesta assignatura pendent del nostre municipi, és evident, que els últims governs municipals no ho han sabut transformar, ni emprendre accions decidides i valentes per diversificar l'economia local i han basat el desenvolupament econòmic municipal en castells de fum i titulars lluminosos que després no s'han concretat en res.

Un exemple d'això és tornar a ficar a la primera línia de debat l'opció de desenvolupar un polígon industrial a la martinenca en contraposició del polígon industrial dels Campets. Un debat que hauria d'estar resolt i superat des de fa més de 20 anys!!!

S'han d'estimular les iniciatives de desenvolupament de la nostra gent, tot estimulant el naixement d'empresaris autòctons i impulsar la cultura de l'autoocupació i facilitant projectes d'iniciativa local.

-----------------------

 

Una vegada més ens quedem perplexes, en les declaracions del nostre equip de govern i del nostre alcalde, que tornen a posar de manifest que aposten únicament per la cultura i per la música com a motor econòmic del municipi.

Com és possible que un municipi en 14 km de costa, en tota l'oferta turística que podem donar de mar i muntanya, on tenim dos nuclis de població importants vora mar, amb dos ports un pesquer i un industrial molt importants al territori, tres càmpings, més de 50 empreses de restauració en tot el terme municipal i punt referent de la gastronomia de tot el país, i l'aposta més important és la música i la cultura? Així anem com anem.

De fet, segons l'última publicació feta per ERC, en el díptic que es va repartir per tot el poble, tenen raó és una aposta generosa, és una aposta per la despesa pública i molt poca per la inversió real. S'ha de dir que els esdeveniments soferts per les inclemències meteorològiques han estat un entrebanc per la gestió política però no es una excusa per no apostar per unes inversions de futur. Continuem com ja hem dit en anteriors escrits i en algunes preguntes dels plens sense saber res del polígon industrial dels campets, paralitzat i en perspectives de desaparèixer, en no massa temps. En aquest interval de temps no sabem on farem cap, sí que tindrem molts de joves que se podran formar musicalment, però laboralment on els haurem de col•locar.

En el ple del mes de gener del 2021 vam presentar una moció per un Habitatge digne, una moció rebutjada per l'equip de govern canareu d'ERC, al•legant que això se gestionava des del Consell Comarcal, pos bé ara l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, en un govern d'ERC, estudiarà quina es la situació de l'habitatge al municipi per impulsar-hi un pla local, "la Ràpita" és un municipi que ja disposa d’habitatge social però, tot i això, es preocupen per a que aquestes necessitats puguin ser una realitat per tothom. Que costaria fer aquest Pla Local d'habitatge aquí a Alcanar, i sabríem quina és la situació real del municipi.

Des de Desperta't volem que s'aposti pel Turisme, i per la industrialització del municipi, deixem de jugar amb el present perquè ens juguem el futur.

 

-----------------------

 

Balanç en negatiu
A hores d'ara, quan gairebé queda un any i mig per a que finalitze aquesta legislatura, és possiblement el moment de fer balanç, i el resultat no és exactament el que esperàvem. Quan vam començar, ho vam fer amb molta il•lusió, amb ganes de treballar junt amb l'equip de govern per millorar el nostre poble i així ho va transmetre la nostra portaveu, donant suport a l'alcalde i posant-se a la seva disposició per a tot el que influeixi als nostres ciutadans i ciutadanes. 
 
Les majories absolutes mai han sigut bones, ho sap tothom, i tot i això, confiàvem que igualment podríem treballar junts, però des de fa dos anys cap aquí, ha estat com voler travessar una paret. Vam oferir la nostra ajuda amb la pandèmia, exactament igual amb els aiguats de l'1 de setembre i l’única resposta obtinguda van ser unes declaracions del senyor alcalde dient que s'havien sentit molt sols. A part d'això, el dia a dia no ens tenen en compte per a res, fan el que volen, clar, i encara s'atreveixen a criticar quan el vot a alguna moció no és el que ells voldrien. 
 
Pareix que se'ls ha oblidat que estem representant a una part del poble també, que no tots els ciutadans i ciutadanes van votar al seu partit, justament si estem on estem, és perquè va haver gent que va dipositar la seva confiança amb nosaltres, i només per respecte a aquesta gent, que també són veïns i veïnes, no haurien de tractar-nos ni anul•lar-nos de la manera que ho fan. L’última falta de respecte, per nombrar-ne alguna, ha estat saltar-se el ple del mes de gener, via correu del secretari, amb l'excusa de la falta de personal... els carrers cada dia més bruts també és culpa de la falta de personal, pels camins no es pot circular, el poble cada dia pitjor, el jovent sense futur...
 
Nosaltres ens devem a la ciutadania i la feina s'ha de fer sense excuses, i tornant al ple, i com no ha estat la primera vegada que passa, ens atrevim a pensar que aquesta és una manera més de silenciar a l'oposició, d'acumular punts per al pròxim ple i que com és ja de costum, no s'arribi al punt de precs i preguntes i així l'oposició no pot mostrar la seva feina i no cal donar tantes explicacions. El més preocupant de tot és que aquest és el seu perfil, no sé que en pensareu vosaltres, però d'un partit que és capaç de posicionar-se al costat del PP i de Vox, per votar en contra d'una reforma laboral que beneficia a milers de catalans i catalanes, nosaltres ja no esperem res de bo!

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar