El mercat municipal ha celebrat el primer aniversari de la seua remodelació, una actuació que va suposar una inversió de 380.000 euros i que va permetre de renovar-ne l’equipament i millorar-ne els accessos. Amb motiu d’aquest aniversari, Alcanar Ràdio va fer un programa especial en el qual venedors i clients es van convertir en protagonistes durant una jornada. Per tal d’incentivar la ciutadania a anar a comprar al mercat, l’Ajuntament i els paradistes han dut a terme durant l’últim any diferents campanyes de promoció, en la darrera de les quals es van sortejar una desena de menús dobles de les Jornades Gastronòmiques del Llagostí. En parlem amb el portaveu dels paradistes del Mercat, Miquel Àngel Barrera.

Quina valoració fa de la reforma de l’edifici?

Aquells qui vam conèixer com estava abans el mercat, podem dir que ara, en l’àmbit estructural, sanitari..., en definitiva en tots els àmbits, el mercat és una meravella: tenim les parades netes i ordenades. Molta gent s’estranya, sobretot els qui venen per primera vegada, que, tenint un equipament amb tan bones condicions com tenim, hi haja pocs paradistes. Jo, que soc molt de mercat, puc assegurar que la diferència entre el mercat d’ara i el d’abans de la reforma és abismal.

Quantes parades hi ha al mercat i quants de venedors hi trobem actualment?

Hi ha unes catorze parades. Vam començar amb set venedors i, per diverses circumstàncies, hem quedat tres peixateres i un carnisser. Estem per sota de la meitat del total de parades possibles.

Què creu que es podria fer per a atraure venedors al mercat?

Des de l’Administració, amb diàleg i consens amb els paradistes, s’ha intentat ampliar el nombre de venedors. Al principi semblava que aquesta ampliació era possible, però la realitat és que de moment no ho hem aconseguit. Amb tot, continuarem treballant per a que s’amplie el nombre de parades en funcionament a l’interior del mercat.

Pel que fa a l’edifici, després de la reforma, queda alguna actuació pendent?

Hi havia una problemàtica pendent de resoldre, que era l’aire condicionat, perquè d’estiu fa molta calor al mercat, però ja fa uns dies que en tenim d’aire condicionat. També vam proposar d’instal•lar una rampa en un dels accessos, però sembla que és inviable tècnicament. 

Què recorda del dia de la inauguració?

Recordo que va ser un dia en què moltíssima gent va venir al mercat. Crec que la població, en general, tenia ganes que s’inaugurés l’edifici. Vaig sentir una gran satisfacció perquè s’havia dut a terme un projecte amb el qual feia temps que estava implicat.

Les campanyes de promoció del mercat “Vine al mercat i...”, han permès d’incrementar la clientela?

Ara com ara diria que no han comportat un increment de compradors. Ara bé, és cert que han generat interès entre els clients habituals. Totes les iniciatives, però, ajuden a promocionar-nos.

Quin tipus de clientela té el mercat?

Tenim un tipus de clientela fixa, gent de mitjana edat que no té un horari fix de feina. És gent que li agrada comprar al mercat i pegar la volta per les parades de dins i de fora, i xarrar amb els venedors i també amb la resta de clients.

Al mercat d’Alcanar trobem productes de proximitat, de la zona, però creu possible competir amb les grans superfícies i el canvi d’hàbits de compra del consumidor?

És molt difícil competir amb les grans superfícies. Són les que estableixen preus, promocions... Amb tot, hi ha gent que considera el tracte dels venedors de les grans superfícies fred i que li agrada venir al mercat i xarrar amb els venedors i amb la resta de clients. I això a les grans superfícies no passa, però també és cert que hi ha compradors que disposen de poc temps i que el que els interessa és anar un dia a la setmana a fer la compra de tota la setmana. Però crec que anar al mercat és molt bonic. Avui en dia la societat viu accelerada, ens trobem pel carrer i ni ens saludem, però, en canvi, al mercat hi ha una convivència, un caliu especial. El contacte amb la gent, la confiança que adquirim venedor i comprador, crec que avui en dia fa molta falta.

Els venedors del mercat coneixeu els clients, sabeu quin producte volen i, fins i tot, podem dir que sabeu quin és el seu estat d’ànim, tat?

Exacte. Hi ha una relació de proximitat amb la clientela i és recíproca.