Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Campanya d’excavacions arqueològiques 24/2022 al jaciment de Sant Jaume, d’Alcanar

Campanya d’excavacions arqueològiques 24/2022 al jaciment de Sant Jaume, d’Alcanar

| Cultura

Enguany, els arqueòlegs del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP), de la Universitat de Barcelona, hem tornat a Alcanar i hem realitzat la 24a campanya d’excavacions arqueològiques a Sant Jaume (residència fortificada de la primera edat del ferro, s. VIII-VI aC). Després d’aquests anys de pandèmia en què no hem deixat d’investigar però sí que hem baixat el ritme de les excavacions –no es va excavar el 2020 i l’any passat es va fer amb un equip més reduït del que és habitual–, hem tornat a fer una intervenció de tot un mes (del 22 de juliol al 21 d’agost) amb dos torns d’unes quinze persones cadascun. Intervenció que s’ha pogut seguir  fent gràcies al suport de l’ajuntament i de tots els canareus i canareves.

Aquesta campanya tenia la intenció de tornar a la normalitat i seguir excavant els àmbits que ja teníem en marxa. D’aquesta manera, s’ha continuat actuant en cinc àmbits del jaciment que ens han seguit donant informació sobre la construcció d’aquesta residència i alhora ens han proporcionat més materials de la vida que s’hi feia. Per exemple, en un dels àmbits, en què ens trobem encara al nivell de l’enderroc del primer pis, hem pogut recuperar quatre molins de pedra, que originalment devien estar guardats en el pis superior de l’edifici i que es van fer servir per a moldre el gra. També en aquest àmbit s’hi han trobat grans recipients ceràmics i hem ampliat el nombre de pesos de teler, que també devien estar emmagatzemats per a poder-los fer servir quan calgués per a teixir i fer la roba. 

Pel que fa als aspectes constructius de Sant Jaume, hem anat documentant el sistema d’elaboració dels fonaments de la fortalesa en els nivells més profunds de dos àmbits més. També hem seguit excavant l’espai més central del jaciment (A25), que al començament pensàvem que podria ser un pati o espai central obert, però que sembla que és un espai cobert que devia tenir tres habitacions internes. Les properes excavacions ens han de donar més indicis per a entendre el funcionament d’aquest espai tripartit. 

En el mateix sentit de tornar a la normalitat, estem molt i molt contents de l’acollida que també ha tingut enguany la jornada de portes obertes al jaciment. Tot i el canvi de data i la calor forta que ens ha fet, molts canareus, canareves, gent d’altres pobles del voltant així com estiuejants del poble han volgut acompanyar-nos i s’han interessat per les excavacions i el procés de les investigacions al jaciment.

Per altra banda, també volem remarcar que en aquesta campanya hi han participat estudiants d’història i d’arqueologia de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universidad de Burgos. D’aquesta manera, l’excavació segueix sent una escola d’arqueologia per a nous alumnes interessats en l’arqueologia canareva i d’aquest entorn. A més a més, seguim comptant amb restauradores que ens ajuden a anar conservant aquest ric patrimoni. 

Les dades extretes, conjuntament amb tot l’estudi anterior, ens fan entendre que Sant Jaume és un jaciment excepcional en la protohistòria del nord-est peninsular, tant per la riquesa de dades que ens aporta com pel bon estat de conservació. A més a més, últimament estem obrint una nova línia d’investigació que ens fa replantejar la hipòtesi de partida del mateix jaciment. Sense deixar de banda la interpretació principal que fos la residència d’un cabdill o cabdilla local que devia controlar tot el Complex Sant Jaume (la Moleta, la Ferradura, la Cogula i el castell d’Ulldecona), ja no podem descartar de valorar també la possibilitat, com a hipòtesi alternativa, que, en realitat, ens trobem davant d’una factoria o enclavament fenici. Si s’acabés demostrant aquesta hipòtesi, seria el nucli fenici situat més al nord a tota la costa mediterrània de la península –ara com ara ho és la Fonteta, a Alacant– i un nucli colonial molt més antic que els assentaments grecs d’Empúries i Roses. Aquesta hipòtesi ha de seguir sent contrastada per les properes excavacions i investigacions sobre les dades extretes fins ara.

Marta Mateu, David Garcia i Rubert, Carme Saorin; codirectors campanya d’excavacions. 

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar