Els orígens
Els orígens històrics d’Alcanar es troben al poblat ibèric ilercavó de la Moleta del Remei (segles VII-II aC), la població del qual va baixar a la plana en època romana. N’és una prova, entre d’altres, que, molt a la vora de l’actual nucli urbà d’Alcanar, s’han descobert les restes d’una vil·la.
Aquest poblat rep el nom de la forma característica de l'elevació (mola) on es troba i de la proximitat a l'ermita de la Mare de Déu del Remei. A l’inici de la dècada dels seixanta, l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona hi va començar els treballs arqueològics . Aquest jaciment va ésser declarat Monument Històric Artístic l'any 1979.
La presència islàmica
El lèxic, la toponímia, la indumentària i les tècniques més tradicionals de la pagesia canareva conserven abundoses reminiscències dels cinc segles de presència islàmica: des de principis de la vuitena centúria fins a l’any 1148 (en què Tortosa va ser conquerida pel comte català Ramon Berenguer IV), el terme municipal canareu va albergar una estesa d’alqueries (els noms de les quals són coneguts gràcies a un document de donació atorgat per Ramon Berenguer III el Gran a l’estiu de l’any 1097), habitades tant per la població aborigen iberoromana com per clans berbers. L’agricultura de regadiu va experimentar-hi una embranzida sense precedents.
Carta de població
Després d’haver estat una insegura i inhòspita “terra de frontera” en els anys a cavall dels atzarosos segles XII i XIII i d’haver fracassat l’intent repoblador assajat, a través de la Carta de població del 28 de febrer del 1239 (atorgada per Hug de Folcalquer, mestre de l’orde dels cavallers de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem), finalment, la donació documentada l’11 de maig del 1252 va reeixir i Alcanar va esdevenir un nou “lloc” de la puixant confederació catalanoaragonesa.
Muralles i torre de defensa
Durant els segles següents, el nucli primitiu d’Alcanar es va emmurallar (es conserva la Torre del Carrer Nou, un dels cantons de la muralla renaixentista) i al llarg del seu litoral es van alçar un seguit de torres de defensa contra els atacs dels pirates turcs, algerians, genovesos… Una de les torres costaneres de més importància estratègica per a la defensa de la vila, la Torre de Sant Pere (més tard dita Torre de Sant Felip) va esdevenir el bres d’un nou nucli dedicat a la pesca i a la navegació de cabotatge: les Cases d’Alcanar.
Vicissituds de la vila
Malgrat haver-se situat oficialment al bàndol borbònic durant la Guerra de Successió (1705-1714), Alcanar no en va traure gens de profit. Un segle més tard, la Guerra del Francès va comportar, a més del trasbals de les operacions bèl·liques, una convulsió social considerable, que és a l’origen de la posició adoptada pels habitants de la vila durant les successives Guerres Carlines del segle XIX.
Actualment
Un parell de dècades després de l’última guerra civil (1936-1939), amb l’extensió del regadiu i del conreu de cítrics i de planter, Alcanar va experimentar un fort creixement econòmic, gràcies a haver-se abocat a un monocultiu llavors d’allò més rendible: els cítrics. Malgrat això, en l'actualitat l'economia del municipi es veu obligada a apostar per la diversificació.
