Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Quinquennals 2019: Llarga però bonica espera

Quinquennals 2019: Llarga però bonica espera

| Quinquennals

Falten uns dies per a que comencen les Quinquennals. Pels carrers del poble, s’hi coneix. No es fa estrany trobar-se veïns treballant a l’entrada d’alguna casa. La Mercedes, la Josefa i la Mari Carmen, per exemple, es reuneixen totes les nits, des de les nou fins a les dotze, a l’antic forn de José Queralt. Alguna vegada, també a la vesprada. «Raonem, a vegades fem un berenar o traiem dos pastetes», confessa la Mercedes. Entre els jóvens les especulacions sobre quines seran les actuacions musicals estel•lars van in crescendo i els més menuts es troben davant de la seua primera experiència quinquennal. Aquella que gairebé ningú no recorda, però que tothom té ben assenyalada.

Compte enrere

A l’avinguda de la Constitució ja ho tenen gairebé tot amanit. «Justament aquesta setmana hem demanat unes estructures que ens fan falta per a fer els muntatges i, amb això, ja ho tindríem pràcticament tot. Després sols faran falta uns detallets», explica la Joana, veïna del carrer. Aquesta mateixa situació es va repetint per tot el municipi. «Al principi semblava que estàvem tots una mica parats, però ara ja ens hem despertat. A mesura que es van apropant, tothom s’implica més», comenta la Mercedes, que no perd punt i segueix treballant. Entre les seues mans, una flor de tela blanca, de cinc pètals. Plantada al seu costat, la Josefa alça la veu per a preguntar com li ha quedat una altra flor, d’aparença idèntica a l’anterior. «Bé, bé», coincideixen la Mari Carmen i la Mercedes.

El magatzem de Josep Vicent és ple de motius «quinquennalencs». Una espècie de cabina dels germans Marx, però amb flors. Atesa la seua professió i sensibilitat artística, ha assessorat múltiples carrers en les labors de creació i confecció. «Ja està gairebé tot enllestit», assegura. A hores d’ara, la seua ment, segurament, és qui guarda la projecció més fidedigna de com es veurà Alcanar durant les dos primeres setmanes d’octubre. «Aquest any serà un dels que sorprendrem més. Tant a nosaltres mateixos com als visitants, que en tenim de les quatre cares de l’entorn. Per la diversitat de colors i per la diversitat de flors, de decoracions, de muntatges, etc. La gent s’hi ha mirat molt i ha tingut moltes ganes d’innovar. S’estan preparant coses molt boniques i atractives», avança.

Una volta més, les quantitats dels materials utilitzats seran inversemblants. En alguns carrers, ja s’han tallat més de 180 quilograms de fil d’aram o s’han utilitzat més de 6.000 fulls de goma EVA; en d’altres, porten comptades 80.000 flors, 180.000 pètals o 200.000 pistils. Un ball de xifres marejador que, edició rere edició, augmenta el ritme. «De les primeres quinquennals recordo que la gent anava amb els carros a buscar la matissa pel camp, per les serres o pels montes, perquè n’hi havia molta. Quan arribaven aquí guarnien tots els carrers amb rams. A l’entrada dels carrers solien fer un arc amb la matissa. Era molt més senzill. Ara ens hem complicat la vida», explica Juan José, amb una lleu rialla i moltes quinquennals a les espatles. Del seu gest s’infereix un cert to irònic que, sobretot, denota orgull.

Però no solament estan a punt els carrers; la il•lusió, també. Pel que sembla, és inversament proporcional als dies que falten. «La gent està molt il•lusionada. Les Quinquennals són unes festes molt nostres i que esperem amb moltes ganes tots els canareus, o almenys jo», comenta l’Àngels, que treballa cada dia de cara al públic. La Joana, també amb un establiment comercial al poble, ratifica l’afirmació: «Ara ja comença a haver-hi ambient. La gent comença a emocionar-se. Tothom va fent les últimes reunions per a acabar d’enllestir-ho tot».

Molt més que una quinzena

La Mercedes, la Josefa i la Mari Carmen van començar a treballar en l’ornamentació a primers de juliol. Les seues jornades de treball són disteses. Hi ha moments per a suar, però també per a xarrar, fer broma, riure o menjar. Edició rere edició, els agrada conrear aquesta atmosfera, que, segons elles mateixes, també forma part de les Quinquennals.

«Jo vaig començar a donar idees i a treballar amb carrers al mes de novembre. De fet, no vaig parar de reunir-me amb carrers fins al maig», explica Vicent. Per ell, les Quinquennals també comencen molt abans del que indica el calendari: «Jo sempre dic que les Festes Quinquennals necessiten una prèvia als dies de festa en si. Gaudir de les Quinquennals és, precisament, el fet d’elaborar els dissenys i de treballar els materials. Trobar-se amb els veïns i, entre tots, fer la festa. Llavors venen els dinars, sopars o celebracions de carrer. Els dies dels sectors són, òbviament, importants, són la culminació, però el d’abans és molt necessari, sobretot a nivell comunitari».

Per Vicent, mantenir viu aquest foc és imprescindible, i és pessimista amb les noves generacions: «Penso que la gent jove s’involucra poc. No és de prèvia, és de molta espenta i de fer-ho tot al moment, i això no és possible». L’Àngels, representant d’aquest jovent, comparteix l’afirmació a mitges: «Hi ha gent que passa, sí. Segurament, la gent gran ho porta més endins, però també som molts jóvens els que volem seguir amb aquesta il•lusió». Quan es demana a la Mercedes per aquest tema, ratifica l’Àngels: «Hi ha de tot», afirma. A l’instant de fer-ho, salta la Josefa: «El que no hi ha són homes». Per a pensar-hi.

Cinc anys d’espera i quinze dies de festa; quinze dies de festa i cinc anys d’espera. Un cicle que va començar ara fa 75 anys i en el qual tothom recorda quan va entrar. Un cicle que és això mateix: una concatenació de dos etapes en què ambdós són tan importants com boniques.

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat