Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Presentació del llibre “L’organització territorial i el règim jurídic dels governs locals de Catalunya”, del canareu Xavier Forcadell i Esteller

Presentació del llibre “L’organització territorial i el règim jurídic dels governs locals de Catalunya”, del canareu Xavier Forcadell i Esteller

| Cultura

L'Ajuntament d'Alcanar us convida a l'acte de presentació del llibre "L'organització territorial i el règim jurídic dels governs locals de Catalunya" del canareu Xavi Forcadell, Coordinador General de la Diputació de Barcelona, Secretari Municipal i professor dret administratiu a la URV.

L'acte tindrà lloc a la Biblioteca Trinitari Fabregat, el pròxim dijous 12 d'octubre, a les 19 h, i serà presidit pel Sr. Alfons Montserrat Esteller, alcalde d'Alcanar i hi intervindrà, a més de l'autor, el Sr. Joan-Josep Sancho i Esteller, mestre i director de l'institut Sòl-de-Riu d'Alcanar (2002-2013).

Resum, de l'editorial Tirant lo Blanch, de la publicació "L'organització territorial i el règim jurídic dels governs locals de Catalunya":

L'organització territorial de Catalunya, la definició del règim jurídic dels seus governs locals, i llur finançament, ha estat una qüestió clau en la història del nostre país. Des dels inicis del c catalanisme polític, s'ha maldat per definir un model institucional propi, lliure d'imposicions foranes, que doni una resposta adequada a les necessitats polítiques, econòmiques i socials de Catalunya. La tradició institucional catalana, en clau local, té els seus orígens als segles IX-X i va perdurar essencialment, malgrat els vaivens polítics, fins al Decret de Nova Planta de 1714, amb la consegüent unificació política, institucional i jurídica amb Castella.

Des de llavors, passant pel convuls constitucionalisme espanyol i la decimonònica divisió provincial de 1833, Catalunya no va disposar d'un marc polític i institucional que li permetés la definició d'un model territorial local propi, i encara menys l'establiment d'un règim jurídic i financer, fins al brillant període de la Mancomunitat de Catalunya de 1914. Un primer intent que ràpidament la Dictadura de Primo de Rivera esborraria en la seva configuració jurídica, malgrat que gran part de la seva obra modernitzadora arribaria fins als nostres dies. Aquesta tradició secular d'autogovern es va tornar a reprendre amb la Generalitat de Catalunya de la II República, que comportaria l'aprovació de l'Estatut de Núria de 1932 i l'establiment d'una nova divisió comarcal i veguerial. Un disseny institucional que ben aviat es veuria truncat per l'aixecament militar del 1936.

Caldrà esperar molts anys fins que amb la recuperació de les llibertats democràtiques es pugui definir un model territorial polític i institucional nou a partir de la Constitució espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau de 1979. Però tota la construcció jurisprudencial del Tribunal Constitucional del 1981 ençà, mitjançant la tècnica de la 'garantia institucional', fonamentada en una determinada lectura uniforme i unitària del text constitucional, en dificultarà molt la possible implantació a Catalunya. Des d'un punt de vista jurídic i financer la interpretació centralista constant no ha posat tampoc les coses més fàcils. Amb l'Estatut de Miravet de 2006 semblava que aquesta situació es podia capgirar, però després d'un procés d'aprovació final molt polèmic, frustrant per a molts, i la sentència de l'Alt Tribunal del 2010 consegüent s'ha posat de manifest que ens trobem encara gairebé en el mateix punt que a l'inici, malgrat els avatars de la nostra història nacional.

Així, en aquests darrers anys a Catalunya tampoc no s'ha aprovat una legislació pròpia que desenvolupi amb tota la força l'Estatut en matèria local. I això ha permès, entre altres causes, la imposició estatal de reforma local, la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, la LRSAL, caracteritzada per un esperit recentralitzador i alienador de l'autonomia local. Una llei que desconeix la realitat dels governs locals catalans i que situa novament la província com a element central del sistema local, en perjudici del municipi. I tot, a partir no de criteris democràtics, sinó merament economicistes i d'oportunitat política.

Avui, l'any 2016, Catalunya requereix sense més dilació la definició d'un model local propi. Un model que es configurarà en els anys vinents o bé sobre la base de la tradició centralista espanyola recentment reeditada, o en canvi, sobre la base de la construcció nacional catalana, un gran salt polític que desembocarà en el procés de creació d'un nou Estat o en l'establiment d'un nou marc d'autogovern asimètric i diferenciat dins de l'Estat espanyol. És per això que ara és l'hora de definir novament, i de forma duradora, un nou model territorial català, des de la perspectiva de la planta, del règim jurídic i del finançament, presidit pel principi democràtic i d'autonomia local. I és que no és possible bastir un nou sistema local sense interrelacionar, ni que sigui gradualment, la realitat de la planta territorial, la delimitació i la definició competencial i prestacional dels seus governs locals, i l'equilibri de llur sistema financer.

En aquest llibre justifiquem el perquè d'aquesta situació, i basant-nos en aquest pòsit històric i actual apuntem alguns elements de referència per tal de contribuir a definir els governs locals del segle XXI. Convençuts com estem que Catalunya, sens cap mena de dubte, serà més plena quan els seus governs locals estaran totalment desenvolupats. Com diria el president Prat de la Riba: "Aquest és el nostre ideal, i quan un ideal és no pas una llista, un qüestionari acadèmic, sinó un sentiment i una voluntat, i un entusiasme popular, creieu, (...) que, per alta que sigui la idealitat, la realitat és ja ben a la vora".

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat