Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies "Les noves generacions són el nostre futur i, per tant, són també el futur de les Quinquennals"

"Les noves generacions són el nostre futur i, per tant, són també el futur de les Quinquennals"

| Quinquennals

El pregoner de les Festes Quinquennals 2019 és el canareu Xavier Forcadell, de 38 anys. El deveu recordar d'adolescent, quan passava les tardes a la biblioteca envoltat de llibres fins que es feia l'hora d'anar a classe de bàdminton al poliesportiu, o de més menut encara, quan feia d'escolanet a missa. A dia d'avui la seua trajectòria acadèmica i professional, en l'àmbit del dret i la gestió pública, no ha parat d'ascendir. Doctor en dret públic, professor associat a la Universitat Rovira i Virgili (URV), funcionari de carrera i coordinador de la Diputació de Barcelona són algunes de les fites que ha assolit en els darrers anys. Sempre disposat a col•laborar amb l'Ajuntament d'Alcanar, en aquest número de Viure Alcanar hem volgut conversar amb ell.

- Què suposa per a vostè ser el pregoner de les Festes Quinquennals d'Alcanar 2019?

És un immens honor, la veritat. El pregó és un element molt simbòlic, carregat de litúrgia, ja que en el fons traspua un reconeixement, en el qual tu no et veus mai mèrits suficients, però alhora te’ls reconeixen. I això, que passe a casa teua, al teu poble, és encara més gratificant. Fer-ho a més en any de Quinquennals és ja el màxim a què pots aspirar. Per tant, és una felicitat completa, però justament per tot això, i en la mesura que ets d’aquí i ho has viscut sempre i saps el que representa, ets molt conscient de la responsabilitat que tens. Per això procuraré estar a l’alçada d’un repte d’aquestes dimensions.

- Com recorda les Festes Quinquennals de xicotet?

Les recordo ple de nostàlgia. Tinc records amb els meus pares i germà, lògicament. En tinc agafat de la mà de ma mare, que justament, com sabeu, es diu Remei, veient l’acte d’inici de les festes al pavelló vell i l’envelat adjacent, que s’hi instal•lava molt engalanat. Tinc records també amb amics a diferents carrers del municipi. I sobretot en tinc a la carretera Nova, el meu carrer des de sempre. Sento nostàlgia per moltes dones i homes que avui no hi són però que recordo molt, perquè formaven part de tot el meu món llavors. La veritat és que ho recordo com una cosa molt especial, tot el poble unit. Creients i no creients, practicants i escèptics..., però a l’hora de la veritat tothom colze a colze amb un fi comú que es descriu i es justifica en aquells precisos segons en què la Mare de Déu passarà per davant de casa... Emocionant, difícil de descriure. 

- I enguany com les viurà?   

És evident que d’una forma especial. Més carregat de maduresa, i sentint-te inevitablement una mica més implicat encara. Les viuré en família i amb amics. Amb unió, amb joia, explicant a tothom que puga les interioritats d’aquesta festa, i sobretot deixant testimoni als més joves, en aquest cas als meus nebots, l’Aleix i l’Andrea, perquè prenguen encara més consciència que tenim la responsabilitat canareva de continuar allò que els nostres avantpassats varen iniciar. Les noves generacions són el nostre futur i, per tant, són també el futur de les Quinquennals. Els nostres infants i joves no en tenen prou consciència ara, de la importància col•lectiva i del que representen aquestes festes, com no la teníem nosaltres a la seua edat, però algun dia parlaran d’aquesta festa amb orgull, en seran els nostres ambaixadors arreu, com avui ho fem nosaltres.

Al pregó parlaré de tot això, de què signifiquen i representen aquestes festes per a la nostra col•lectivitat, i de com des de la transversalitat religiosa, però també social, també cultural, també lúdica, etc., el nostre poble posa el millor de si mateix. És l’esperit canareu de les Quinquennals, esperit que ens fa imbatibles i que ens caldria traure més sovint entre Quinquennals. És un esperit que manifesta unitat, discrepància, però amb acords finals, treball conjunt, metes compartides, orgull manifest, amor al que es fa, sensació i realitat de fer les coses ben fetes... En definitiva, en Quinquennals Alcanar es posa davant del mirall i mostra la seua millor imatge. I Alcanar s’agrada, i s’ho creu, perquè és veritat i és objectiu. I això ho hem de saber aprofitar i explotar més cada dia de l’any.

- Com compagina la vida a Barcelona amb la d'Alcanar? Enyora el poble?

Enyoro molt Alcanar, la seua gent i les seues coses, sempre que estic fora. Quan vivia a Tarragona em passava, ara a Barcelona també. Però afortunadament he trobat un equilibri vital, perquè hi torno tots els caps de setmana. Hi tinc la família, els amics. M’agrada el paisatge, el poble, les seues coses, i també l’agricultura, que m’obliga a estar-hi més a sobre. Els caps de setmana, quan ens ajuntem tota la família, anant amb mon pare per les finques, passejant amb la Marta per les Cases, xarrant amb amics i coneguts, fan que aquí trobe la desconnexió que necessito davant unes obligacions laborals diàries que certament són complexes. 

- Precisament la seua tesi doctoral reivindica el rol dels governs locals per a assolir una Catalunya més plena. En què es basa?

Catalunya és una nació de base municipalista, que s’articula amb un sistema de xarxa constituït per municipis i ciutats. No es pot entendre aquest país sense la força local, sense el pols municipal, sense aquesta xarxa institucional que es retroalimenta. I això és una constant històrica, des del segle IX-X amb les vegueries, amb la Catalunya medieval, el 1714 amb la caiguda del Consell de Cent de Barcelona, amb la Mancomunitat de Catalunya de la mà del president Prat de la Riba, que fa renàixer Catalunya des de la base local, la Generalitat republicana i la divisió comarcal de Pau Vila –i Rovira i Virgili–, el restabliment de la Generalitat i la presidència del Molt Honorable Josep Tarradellas també a la Diputació de Barcelona, i els darrers 40 anys d’ajuntaments democràtics. No s’entendria Catalunya sense aquesta força del món local, malgrat que no sempre s’haja reconegut del tot. Però aquest món local avui necessita redefinir-se també per a poder desenvolupar el paper que li correspon a la Catalunya del segle XXI. Vol dir que necessita racionalitzar les seues estructures, millorar i ordenar el seu règim prestacional i competencial, el seu sistema de finançament, apostar per una innovació i modernitat institucional constant, i, sobretot, creure d’una forma inequívoca en l’equilibri territorial. Si el territori es despobla, si la gent no té oportunitats a qualsevol punt del país, el sistema entrarà en crisi, com s’està evidenciant. 

- Vostè ha de voltar molt pel territori per a fer pedagogia sobre la seua tesi. Se sent un ambaixador d'Alcanar? 

Una mica sí. La gent que em coneix sap que al llarg de l’any és habitual fer-hi venir gent que conec, a qui els he parlat molt d’aquest territori i del nostre poble. Per tant, al llarg de l’any en parlo cada dia com qui diu, però, quan puc, és habitual portar-hi gent a buscar mandarines o taronges a les planes, a visitar el Remei i el poble, a dinar a les Cases, etc. Ah!, i per cert, no només tots repeteixen, sinó que, amb el temps, porten més gent. I sobretot, quan ens retrobem, el primer que em diuen és que mai han menjat unes taronges com aquestes, o que enlloc es menja com a les Cases. Des de fora ens admiren i lloen molt més del que nosaltres ens pensem. I això és molt positiu.

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat