Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Ivan Forcadell: "M'interessa més l'essència que la bellesa"

Ivan Forcadell: "M'interessa més l'essència que la bellesa"

| Cultura

Amb només 25 anys, Ivan Forcadell ja ha aconseguit ocupar un lloc destacat en el món de l’art. Amb una vintena d’exposicions a l’esquena, té obra a llocs tan prestigiosos com la Fundació Lluís Coromina (Girona), Soho House Group (Bombai, Amsterdam i Barcelona), Fundació Vila Casas (Barcelona) o EINA Foundation (Barcelona), entre d’altres. Conversem amb ell, acabat de tornar de Madrid, on exposa la seua última col·lecció individual: “Remedios Matamoros Fibla”. Un homenatge a sa iaia que ha tingut un èxit rotund a We Collect, un dels espais artístics més potents d’Europa. 

Què és per a tu l’art?
És la meua forma de vida i un instrument per a expressar-me. És el resultat d’un mix entre la manera de pensar i la manera de veure el món. La meua obra és fruit d’un procés d’indagació del meu interior i d’alliberament.

Què t’inspira a l’hora de crear?
Jo sempre dic que, “mentre taque i done volum, qualsevol cosa és bona per a crear”. En les meues creacions allò realment important és el missatge. M’interessa que tinguen una forta càrrega conceptual, de comunicació, de pensament, de recerca i de reflexió. Que qualsevol que l’observe d’aquí a deu anys pugue seguir reflexionant. Aquesta és la base sobre la qual jo treballo. És a dir, jo divago sobre un tema, investigo, processo les meues reflexions i pensaments i els plasmo. L’estètica és quelcom que surt a posteriori.

Qui són els teus grans referents artístics?
Louise Bourgeois, Joana Vasconcelos, Kiki Smith, Jean Paul Brusset, Miquel Barceló i Tracey Emin, entre altres.

La majoria són dones. Això, per què?
Perquè penso que les dones han hagut de treballar el doble que els homes per a fer una carrera i aquesta capacitat de treball es nota. Si n’hagués de destacar una per sobre de la resta, em quedaria amb Louise Burgeois, una matemàtica francesa a qui considero “l’artista” per excel·lència.

La teua darrera col·lecció porta el nom de ta iaia, “Remedios Matamoros Fibla”.
He tingut dos motius per a fer-la. Un, retre un homenatge a la figura històrica de la dona del camp, tantes vegades oblidada i, a la vegada, una peça fonamental en l’ecosistema rural. Dos, a la meua iaia, la dona pagesa més pròxima amb qui he conviscut i que tant ha significat en la meua vida. Vaig voler portar-la a un lloc totalment descontextualitzat, com és la galeria We Collect, situada al passeig de la Castellana de Madrid.

Fes-nos una breu descripció d’aquesta exposició.
A partir d’una primera peça, un record de la meua iaia, faig una instal·lació amb objectes que interactuen entre si. A través de diferents disciplines (pintura, dibuix, escultura, mural, costura, entre altres), creo una narració sobre la situació de la dona rural, treballadora incansable, entregada i, a la vegada, oblidada. També hi vaig fer una performance que tracta aspectes com l’amistat, la vida, la mort, el descans… amb un rerefons autobiogràfic.

Com arribes a exposar a un lloc de tant de prestigi com és We Collect?
A We Collect tenen un criteri molt estricte a l’hora de seleccionar els artistes. Jo, com que no tinc cap mena de vergonya, els vaig escriure un correu explicant-los el meu projecte. Em consta que he estat el primer artista que els ha anat a buscar, perquè a We Collect hi arriben constantment correus i ni se’ls miren. He tingut molta sort. Des que hi estic exposant, m’han sorgit nous projectes amb fundacions molt importants, que ara mateix encara no puc desvetllar i que poden arribar a ser molt fructífers per a la meua carrera artística.

Ara mateix, el teu lloc de treball físic on el tens?
Jo sempre dic que està entre Alcanar, Barcelona i una tercera ciutat que depèn del projecte que estigue desenvolupant en un moment concret. Ara, per exemple, estic anant constantment a Madrid. Fa sis mesos, era Lisboa. Els nous projectes que s’estan perfilant prompte em portaran a viatjar a un altre lloc.

En totes aquestes anades i tornades, veus Alcanar amb els mateixos ulls de sempre?
Per a mi Alcanar és una meravella, perquè considero que el poble són les persones que hi viuen. Però, des del meu punt de vista, crec que ens hem quedat obsolets culturalment i que no invertim prou a alterar el paladar de la ciutadania en aquest aspecte. Seguim amb el folklore i la cultura popular, que està molt bé i jo en soc fan, però no donem les eines que permeten evolucionar.

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat