Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Ara fa... La necessitat d'una biblioteca a Alcanar

Ara fa... La necessitat d'una biblioteca a Alcanar

| Cultura

Ens remuntem als anys vint del segle passat. Alcanar necessitava un servei que organitzés la conservació i la lectura de llibres, tot i que llavors la quantitat de persones analfabetes a la ciutat era considerable. Els afortunats que sabien llegir i escriure es queixaven de la passivitat de les autoritats envers aquell tema. L’any 1928, Alcanar tenia 7.000 habitants, dels quals només una vintena eren estudiants.

Aquest afer era de gran preocupació per als pocs intel·lectuals de la vila. Bona part de la població prenia una posició egoista. Únicament s’interessava per la terra i pels ingressos anuals. La resta tot eren rampoines.

Calia aprofitar que el Govern català havia pres la iniciativa de crear trenta biblioteques annexes a les escoles graduades i de trametre 25.000 volums de llibres a les existents. Calia donar suport a aquella idea reclamada pels intel·lectuals de la vila i que tant els preocupava.

Joan Sancho, en una ocasió, escrigué a la revista Terra Nostra queixant-se del tancament que algunes persones mostraven enfront de la iniciativa i argumentant que, si Prat de la Riba hagués pensat d’aquesta manera tan mesquina, ara Catalunya sencera es trobaria en la mateixa situació que Alcanar.

El poble no era gens partidari de la creació d’una biblioteca. Més trist encara: els qui estaven destinats a remeiar-ho no volien incorporar-se al ressorgiment intel·lectual que imperava arreu de Catalunya. El progrés feia temor i la incúria i l’abandonament eren tan còmodes que costava desistir-hi.

Aquesta resposta, però, no va amoïnar els partidaris del projecte, que van continuar apareixent a les pàgines del quinzenari Terra Nostra plens d’il·lusió i entusiasme. Molts d’ells no ho sabien, però resulta que a Alcanar ja hi havia una petita biblioteca, la de l’Escola Dominical, que tenia una digna organització, però la seua vida era tan pobra i esquifida que ningú (tret de les quatre fundadores i organitzadores) en coneixia l’existència.

Aquesta associació tenia un capital social de 16,45 pessetes, recol·lectat amb la quota mensual de cinc cèntims que es feia donar a cada llegidora, barata deixar-li llibres durant un mes. D’aquesta minsa quantitat n’havien de sortir fons per a comprar llibres nous, organitzar cursets, conferències...

Josefina Martínez, la bibliotecària, i Maria Beltran, la presidenta de l’associació, van informar de la situació als intel·lectuals i la resposta va ser immediata.

La mateixa revista Terra Nostra va crear un fons específic per a la biblioteca, l’encetà amb quinze pessetes i va fixar un mínim de cinquanta cèntims per aportació.

Els més grans degueren mostrar-se indiferents i en alguns casos rancuniosos. El jovent, però, va reaccionar. Va adonar-se de la ignorància en què estaven submergits i de la vital importància que tenia la cultura.

Empesos per l’ànsia d’aprendre, de saber què passava més enllà dels camps de tarongers, els nois i les noies d’Alcanar aconseguiren crear una espècie de biblioteca. S’associaren en un grup de seixanta individus, cadascun dels quals va pagar l’import de cinc pessetes. La dita quantitat va destinar-se a la compra de llibres, que quedaren depositats en una distingida entitat del poble. Aquest fou el primer intent de magatzem de llibres que hi va haver al poble. No obstant això, encara hem de deixar passar unes dècades per a poder parlar d’una autèntica biblioteca.

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat